Avui fa 4 mesos i 15 dies que vaig començar el blog. Això d’intentar actualitzar un cop a la setmana…, molt em sembla que no ha estat gaire cert. Però què més dóna si ara estic aquí?
Avui penso parlar d’un compositor que m’agrada molt.
Erik Satie va ser un compositor francès molt peculiar. Entre d’altres coses, va fer la seva pròpia secta religiosa (de la qual només ell era membre) i, especialment, va crear una música realment preciosa. Si voleu saber més de la seva vida, simplement entreu a la Viquipèdia.
Parlant de la seva música, només puc dir que cada cop que la sento m’agrada més. I, de moment, no he trobat cap peça seva que no m’agradi. I si parlem de tocar la seva música, és encara més exagerat. El plaer que sents mentre estàs tocant una de les seves peces és indescriptible. Mentre l’estàs tocant et sents un esclau d’aquesta, i quan acabes et sents com si acabessis d’arribar al món.
Però crec que la millor manera per a percebre aquestes sensacions és escoltant la seva música (i tocar-la si pot ser), així que aquí teniu una peça de Satie tocada per mi[1].
3a Gnossienne
Aquesta és la primera peça de Satie que vaig tocar, concretament la vaig fer l’any passat. Tot i això, la gravació és d’avui. Té algun error, però són coses humanes.
És maquíssima, i molt estranya. El que més em va impactar quan la vaig començar va ser que no tenia ni indicació de compàs ni compassos. Una altra cosa que em va fer gràcia, i això és pura casualitat, és que quan em van fer la còpia de la partitura no es van adonar i el full era rosa [2], cosa que em va semblar tan graciosa que encara tenia més curiositat per tocar-la.
M’ho vaig passar tan bé muntant-la, que no puc ni descriure-ho. I quan la vaig tocar en l’audició, em vaig sentir tan bé… Mai abans havia fet una audició sense acabar tremolant. L’única cosa que em va fotre va ser que el piano de l’auditori de l’escola és un pèl dur i la darrera nota em va sonar massa forta perquè la vaig tornar a tocar. Tot i això, em vaig sentir com renascut.
És lenta, minimalista, senzilla, fàcil d’escoltar, i crec que no gaire pesada. En l’enllaç de la Viquipèdia hi ha llocs on trobar les partitures.
